Història de l´embassament de Negratin

Abans de la construcció de l’Embassament de Negratín, existia una amplia zona de cultiu on es produïen diferents conreus, tant per consum humà com per el bestiar que ajudava als seus amos en l’ofici de cultivar i transport fins el poble, que es situava a uns 6km de distancia del riu Guadiana Menor. Aquests cultius eren regats mitjançant la tècnica “Caballos” que es componien de murs de pals, pedres i males herbes creuant el riu, formant caudals d’aigua que regava tota la conca del riu des de la jurisdicció de Zújar fins a on actualment es troba la presa.
En aquestes zones es cultivaven cereals, verdures i oliveres entre molts altres tipus d’arbres fruiters (codonyats, perers, presseguers, albercoquers, etc.) També existien deveses de pollancres més pròximes a la vora del riu, arbres que deixaven entreveure la distancia del curs del riu que vorejava la zona, de les quals es recollien els liquen dels pollancres, tan apreciats per els habitants de la zona.
Era un riu abundant per la pesca de boga i barbs, es practicava la pesca a pulmó baixant als pous, anomenats “piélagos”, on es podia pescar sense necessitats d’estris, traient els peixos amb les pròpies mans. En especial, hi havia un piló, que era el “piélago la gata” on a tothom li agradava submergir-se a pescar, ja que era el més profund.
Els pescadors furtius utilitzaven practiques poc convencionals per a la pesca. Utilitzaven cartutxos explosius de dinamita posats dins els “piélagos” per obtenir un major nombre de peixos en molt poc temps. Un altre tipus de pesca consistia en travessar el riu amb una xarxa anomenada “trasmallo”, que després de la seva col·locació i colpejant l’aigua i les pedres amb pals des de la superfície, feien baixar els peixos i aquests quedaven enganxats a la xarxa. Eren sistemes de pesca ràpida.

Amb les crescudes del riu, normalment finals d’estiu i principis de tardor, i a conseqüència de les fortes pluges i tempestes que es produïen a la zona, el riu venia augmentant el seu caudal en 3 o 4 cops l’habitual. Arrossegava fang, pedres , pals, etc. que entraven en els caudals de reg, abans mencionats, deixant-lo inservible. Posteriorment, i amb la baixada del caudal d’aigua de riu, s’assecaven els materials i els habitants havien de reconstruir tot el sistema de reg, mitjançant pales i aixades. Era una de les feines més dures, a més de la recol·lecció manual de l’espart.
Amb aquestes crescudes i l’aigua remoguda, els peixos entraven atordits per els sistemes de reg, igual que altres materials arrossegats per les corrents, i aquests quedaven atrapats fins que al dia següent, amb la baixada de l’aigua, els habitants podien recollir els peixos fàcilment.
En els camps d’oliveres propers a la llera del riu i que eren més de cultiu de secà, existien tapereres, que quan els habitants de Freila baixaven al riu des de el poble a recollir fruites i verdures dels seus conreus, a la tornada, caminant o en burra, paraven a recollir les tàperes i la seva llavor comestible, per tal de guanyar-se un jornal amb la seva venta.
Antigament, a l’altura d’on avui es troba la majestuosa presa, es trobava una barca de transport, que servia de pas per travessar el riu quan aquest baixava amb molta força i no era possible travessar-lo a peu o amb bestiar. Aquesta barca era utilitzada per totes les persones que volien creuar el riu. Era de gran capacitat, on hi podien pujar fins a 5 o 6 animals amb la càrrega d’espart amb els seus respectius amos i el barquer. Es pagaven una o dos pessetes per persona i animal. Era un mitjà de transport manual, que es movia a través d’un sistema de politges, que el barquer movia manualment per fer passar el cable que unia les dues lleres del riu. A l’estiu no era un medi de transport gaire utilitzat, ja que amb el poc caudal del riu, s’habilitaven passos naturals per poder creuar fàcilment. A dia d’avui, descendents del barquer encara resideixen en el poble de Freila.
Existia una amplia extensió d’oliveres on es produïa el 80% de l’oliva que era recol·lectada per els habitants. Un cop recollida es premsava i es convertia en l’oli del mateix poble. Un cop es fa formar l’embassament, aquests olivers es van veure afectats per la crescuda de les aigües, i van ser tallats i convertits en llenya per al consum de xemeneies i forns.
Van existir diferents poblats que van quedar submergits amb la pujada de les aigües després de la construcció de la presa. Com per exemple Cortijo Seco, Las Cuevas del Rollo o Casa Blanca, també existien rurals com Buena Vista, Cortijo Cantario o El Contaor, La Gata, Maruq, La Cueva del Torivio, La Cabañuela, etc.. entre molts d’altres, que es van veure obligats a marxar per l’expropiació de les terrer a conseqüència de la inundació projectada.
Aproximadament, entre els anys 60, recorda qui narra aquests passatges de la historia, davant l’escassetat de llenya per fer el sacrifici del porc, es demanava un permís especial per poder treure el “tocón”, l’arrel que queda del pollancre un cop tallat, a ras de terra i a la llera del riu. Es desenterrava amb una aixada i un cop tret es transportava fins al poble ubicat en les forges dels animals, on es feia servir per escalfar les calderes.
Eren bon temps passats, on l’amistat amb la gent era familiar, s’ajudaven els uns als altres en les diferents tasques que exigia el moment. Uns feien cases amb pals i branques per guarir-se dels dies estivals de més calor o dels dies més freds de l’hivern. Altres cultivaven grans extensions de blat, blat de moro, civada, userda, etc. Altres regaven les seves terrers quan els hi tocava la “tanda”, on el “guarda ríos” s’encarregava d’avisar-los. En definitiva, havia una gran col·laboració entre uns i altres per fer més fàcils les tasques.

Resumint, per qui relata aquests fets, presumeix d’aquells temps en que es el cultiu del que proveïa el riu tenia una activitat diferent, agradava més que la imatge que projecta ara les aigües sobre el que va ser la gran riquesa del poble.

Arucema  |   Camino Cortijo del Cura s/n  |   Freila, Granada 18812  |   660735928 - 639690613  |   info@arucema.com

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Acceptar